Basílica de la Sagrada Família de Barcelona

Arquebisbat de Barcelona

Carrer Provença, 450

08025 Barcelona

Barcelonès

93 207 30 31

lboneta@arqbcn.org

www.sagradafamilia.cat

Durada recomanada de la visita:1h

Nivell de protecció patrimonial: BCIN / Patrimoni de la Humanistat (Unesco)

Obra d’Antoni Gaudí i situada al bell cor de l'eixample, és el millor exemple del talent del seu arquitecte. En són destacables les intervencions d'artistes contemporànies com Josep Mª Subirachs i les escultures de la porta de la Passió

Al 1881 Josep Maria Bocadella encarregava a l’arquitecta Francesc de Paula de Villar i el seu ajudant, Joan Martorell, l’execució d’un temple i una escola promoguts a través de les almoines dels fidels de la zona. El temple es va començar a edifica marcant una estructura de tres naus amb transsepte, però les desavinences dels arquitectes amb Bocadella van fer que al 1883 es decidís donar el projecte a Antoni Gadudí, que va convertir l’execució del temple expiatori en la seva obra cabdal.

Gaudí es trobà el projecte ja iniciat i va haver d’aplicar la seva original manera d’entendre l’arquitectura a aquest condicionant. El projecte presentat ja donava mostres d’aquest naturalisme modernista típic de la seva creació amb una arquitectura plena de significat simbòlic místic i religiós. Gaudí va projectar i veure en vida la cripta de Sant Josep, acabada al 1885, i la façana del naixement, impulsada al 1891. Al 1906 la construcció del temple va lligar-se al destí vital de l’arquitecte ja que va dedicar-se exclusivament a la seva construcció fins a la seva mort, el 1926. Domenech Segurañes es va encarregar de continuar l’obra entre 1926 i 1956 seguint els postulats deixats per Gaudí, culminant així tres torres de la façana del naixement.La Guerra Civil va arrasar el taller de Gaudí que estava instal·lat dins del propi temple, deixant així orfe les obres de continuació. Al 1944 es va iniciar un pla de recuperació i sistematització d’informació per intentar de continuar amb l’empresa de la manera més propera a la dissenyada per Gaudi.

La construcció del temple ha patit etapes intermitents, ja que el seu finançament va subjugat a les donacions particulars. Sigui com sigui avui en dia el fet que l’edifici sigui una de les obres més visitades a nivell turístic de l’Estat Español apaivaga aquesta problemàtica.  Des de 1985 l’arquitecte Jordi Bonet es fa càrrec de les obres del temple que, a més de seguir les directrius gaudinianes pel que fa a l’espai arquitectònic, incorpora mostres contemporànies en les parts més decoratives. El 2012 Jordi Bonet ha estat substituït per Jordi Faulí i Oller, per encàrrec del Patronat de la Junta Constructora.

La planta de la basílica incorpora el projecte ja iniciat al 1881, i es presenta com una planta de creu llatina amb cinc naus, tres al transsepte, i absis amb deambulatori i capelles sobre la cripta. A més hi havia projectades dues cantories als laterals de l’absis. És de sobres conegut el talant religiós de Gaudí, els seus coneixement i devoció el van portar a desenvolupar un complex tractament simbòlic a cada racó de l’edifici. Així l’interior del temple està relacionat amb les festivitats de l’any litúrgic, presentant així un espai condicionat per el culte. Al·ludeix a l’església universal, i la zona del creuer a la Jerusalem celestial. La part exterior fa referència a les labors apostòliques, als evangelistes, a la Mare de Déu i Jesús que es veuen representat en les torres mostrant així el triomf de l’església. Tot aquest simbolisme es desenvolupa a través del llenguatge gaudinià, dotant l’interior de formes naturals de complexes geometries que assimilen columnes amb arbres, claus de volta amb vegetació, hexàgons amb organismes unicel·lulars, i arcs parabòlics que donen una plasticitat única. Són mostra d’una complexitat constructiva i de càlculs gairebé sense comparació.  Els elements més destacats de l’obra son les portalades, projectades en origen havien de ser dedicades al Naixement, a la Passió i a la Glòria de Crist. Cada una de les portalades esta dividida en tres portes, i presenta una complexíssima iconografia. Per resumir-les aquí direm que la portalada del Naixement va ser la projectada i començada a construir en vida de l’arquitecte. Les tres portes estan dedicades a la Fe, l’esperança i la Caritat, i està ubicada a llevant. La porta de ponent és la de la Passió, amb les tres portes com a representació de la flagel·lació i la coronació d’espines, la crucificació i les escenes de l’hort de Getsemaní. Les escultures i les portes van ser projectades per l’escultor Josep Maria Subirach. La façana de la Glòria està pendent de realització, el projecte preveu que hi hagi cinc portes, una per cada nau, essent la del centre una portada triple que albergarà els set dons de l’Esperit Sant. Un altre exemple de la unió entre la projecció gaudiniana i l’art contemporani són les vitralleres, unes magnífiques creacions de Joan Vila-Grau.

Elements a destacar

Vista exterior
Cripta neogòtica
Naus interiors
Les claus de volta
El Portal del Roser
Porta de la Passió

horaris

D'octubre a març, de 9.00 a 18.00 h.

D'abril a setembre, de 9.00 a 20.00 h

25 i 26 de desembre, 1 i 6 de gener, de 9.00 a 14.00 h.

Tarifes

General 13'50€

Reduïda 11'50€

Gratuïta
Amics del Temple, nens i nenes fins a 10 anys, persones discapacitades (65%) + 1 acompanyant

Els preu només inclou l'accés a la basílica.

Bibliografia

    El temple de la Sagrada Família, Isidre Puig Boada

    L'últim Gaudí, Jordi Armengol

    Temple de la Sagrada Família, Jordi Armengol