Les peces de marbre de l’església de la Puríssima de Tortosa

Joan-Hilari Muñoz i Sebastià
Publicat a la revista Taüll nº47

Els orígens de l’església de la Puríssima, cal buscar-los en la voluntat del bisbe de Tortosa Giovanni Battista Visco (més conegut com a Veschi), natural de la regió italiana de la Campània, nomenat prelat durant els convulsos anys de la Guerra dels Segadors (figura 1). Aquest bisbe, de l’orde franciscana, va voler dedicar a la Concepció de la Mare de Déu, una església i un monestir femení. Amb aquest objectiu va adquirir a la vora de la casa-seu de la confraria de sant Antoni dels pagesos un habitatge on va fundar l’any 1644 un petit monestir.

Pocs anys després, un cop retornat a la ciutat després d’haver estat expulsat d’ella pels francesos l’any 1648, Veschi va decidir ampliar aquesta primera fundació i el mes de juny de l’any 1652, després d’unes llargues i intenses negociacions, amb dures pressions pel mig, arribava a un acord amb el gremi de sant Antoni dels pagesos mitjançant el qual aquests li cedien la seva casa-església i el bisbe els lliurava a canvi dues-mil lliures i la casa pairal dels Oriol, a pocs metres de distància en el mateix carrer Montcada, però a l’altra banda del mateix.

A partir d’aquest moment, tot i que Veschi ja no era bisbe de Tortosa, sinó de la diòcesi italiana de Pozzuoli, a la qual s’hi havia incorporat el 1655, hi va invertir importants sumes econòmiques, tant per transformar i embellir l’interior de l’antiga església de sant Antoni, obrada a la dècada dels vint del segle xvii per l’arquitecte Martí d’Abària, com per ampliar els espais comunitaris del convent. La renovació de l’església fou encarregada al mestre arquitecte Joan Ibañez, de Vilareal. Un cop mort, Veschi disposà en el seu testament que fos enterrat a Tortosa.

L’interior del temple es presenta com una de les millors mostres d’església barroca del segle XVII del sud de Catalunya, amb elements artístics de primer ordre, mols d’ells importats d’Itàlia. La part inferior de la façana de l’antic convent, construïda amb pedra baixada des de la vila de Flix, conserva diversos elements de l’antiga casa i església del gremi de pagesos, incloent-hi la portalada, obra de Martí d’Abària. Tot i que moltes de les peces mobiliari litúrgic de l’església van patir greus desperfectes durant la darrera guerra civil, perdent-se algunes obres d’art importants, com ara la imatge de la Immaculada del retaule major, sortosament es pogueren salvar algunes interessants peces. Entre aquestes obres salvades de la destrucció i més enllà del conegut Crist, nosaltres ens volem fixar en les dues realitzades en marbres: el retaule major i la tomba del bisbe.

Començant pel retaule major (figura 2) fou encarregat per Veschi, de camí a Pozzuoli, a la ciutat italiana de Gènova: “…Emprendió su viaje y pasando por Génova, buscó artificis primorosos con quien trató de hacer el retablo del altar mayor de finos mármoles jaspes y otras piedras, concertándole en tres mil y quinientos escudos de plata doble….”. Fou obrat amb marbres de diversos orígens (blanc de Carrara, negre de Gènova, jaspi de Tortosa, marbre vermell del Llenguadoc…) que conformen una monumental estructura arquitectònica d’arrel classicista, peça única a Catalunya. A la base del retaule trobem ben visibles les armes del bisbe fundador. Per la seva construcció es feren venir treballadors especialistes de Gènova a Tortosa per muntar l’estructura del retaule, ja que no hi havia a la ciutat tècnics adequats per aquesta feina.

Pel que fa al mausoleu (figura 3), es troba ubicat a la primera capella del costat de l’Evangeli de l’església i recollí les restes mortals de Veschi l’any 1674, un cop havien arribat fins a Tortosa des d’Itàlia. L’any 1817, però les seves despulles i l’escultura de marbre foren traslladades al cor baix de les monges i l’estructura de la tomba fou emprada durant més de segle i mig com a retaule de l’altar de sant Francesc. Finalment però, l’any 1982 en una de les darreres restauracions del cenobi, les restes òssies i l’escultura foren ubicades de nou a la seva tomba original. Aquesta mostra una bonica estructura clàssica, bastida amb marbres de colors similars als del retaule (vermell de Llenguadoc i blanc de Carrara), fet que ens convida pensar que fou també obrat a Gènova, tot i que no disposem de dades documentals ni bibliogràfiques al respecte.