La recuperació del retaule de santes Càndia i Còrdula de la Catedral de Tortosa

Finalment, després de dècades d’haver estat emmagatzemat en unes dependències de la catedral, i un cop finalitzada una llarga i complexa restauració, tots plegats podem gaudir de nou del retaule barroc de finals del segle xvii dedicat a les santes Càndia i Còrdula.
Abans de parlar del retaule, potser caldria donar cinc cèntims de l’origen del seu culte i les capelles que ha tingut al llarg dels segles a la catedral. Les relíquies d’aquestes santes, de les anomenades Onze Mil Verges, companyes de Santa Úrsula en el seu martiri a la ciutat de Colònia durant les persecucions contra els cristians, foren lliurades a la catedral de Tortosa per l’arquebisbe Guillem de Colònia el dia 6 d’abril de l’any 1351.
Pels volts de l’any 1500 es va obrar a Barcelona un cap-reliquiari d’argent per custodiar en el seu interior la relíquia de santa Càndia, possiblement a causa de la creixent fama curativa d’aquesta santa, la qual era considerada com especialment adequada per guarir les anomenades «porcellanes», un tipus de tumor que afecta als ganglis del coll, ja que l’oli de les llànties que cremaven a la seva capella era emprat com a remei pels afectats d’aquesta malaltia. Les seves relíquies també foren utilitzades en moments de gran necessitat, com ara en el transcurs d’una epidèmia l’any 1625 o durant les riuades de l’Ebre. En aquest darrer cas el seu bust-reliquiari d’argent era col·locat a sobre de les aigües del riu.
També a començaments del segle XVI es va decidir que a l’antiga capella de sant Joan que havia estat obrada la dècada dels seixanta del segle xiv dintre de l’espai de la sala capitular, s’hi comencés a retre culte al reliquiari d’argent d’aquesta santa, cada vegada amb més fidels. L’any 1587 es va fundar una confraria amb l’objectiu de promoure la devoció a aquesta santa. A partir d’aquell moment es va anar dotant a la capella del mobiliari necessari per al culte, com ara una reixa de ferro contractada l’any 1602.
Pel que fa al retaule, l’única referència indirecta que hem pogut documentar fins ara al voltant de la seva construcció és una breu anotació extreta d’un llibre de la sagristia de la catedral, on en el període 1669-1670, s’anota una despesa de 16 sous per «...traure la terra del obrador per fer lo retaule de santa Càndia...». Més enllà d’aquesta breu menció, només disposem d’una dada bibliogràfica aportada per mossèn Josep Matamoros, segons la qual i sense citar la font d’arxiu d’on la va extreure, el retaule fou obrat amb almoines, recollides pel monjo de la Seu, Antoni Balaguer l’any 1668. Per la qual cosa totes dues dades concorden cronològicament. Finalment el retaule presenta al coronament la data de 1681, que segurament correspon a l’any en que fou policromat i daurat, fet que passava uns quants anys d’acabades les tasques de talla de fusta.
Amb l’arribada a la diòcesi de Tortosa del bisbe Victor Damian Sáez, la situació de l’antiga sala capitular i la capella annexa de santa Càndia va canviar. El bisbe va planejar construir al lloc ocupat per aquests dos espais una gran capella neoclàssica dedicada al sant Crist. Les obres es van iniciar a finals de l’any 1830 i suposaren la desaparició d’un interessant conjunt constructiu del segle xiv: la sala capitular, la capella de santa Càndia i part de l’antic dormitori canonical. Abans d’enderrocar la capella es tingué que cercar un nou emplaçament per al retaule barroc, i per aquest motiu, el retaule es traslladà, juntament amb altres obres, a la capella de sant Vicent de la capçalera, la tercera començant per l’esquerra. Allí hi romangué fins la darrera guerra civil quan pels motius que desconeixem fou desmuntat i emmagatzemat durant dècades a l’antic refetor dels canonges i, finalment, restaurat.El projecte de conservació i restauració del retaule de les santes Càndia i Còrdula ha estat realitzat per l’equip tècnic dels Tallers de Conservació Restauració de Béns Culturals de l’Escola d’Art de la Diputació a Tortosa. Aquest projecte ha tingut dues fases: la intervenció de l’obra i el muntatge a la catedral de Tortosa.
L’obra va estar desmuntada durant molt anys, la qual cosa va propiciar la pèrdua d’alguns elements com el basament, la mesa de l’altar, el plafó en relleu del cos superior i diversos elements decoratius. Les 33 peces restants del retaule presentaven un estat de conservació dolent. La intervenció ha constat de dotze processos de treball, que inclouen l’estudi tècnic de l’obra, el reconeixement de les alteracions i les seves causes, les anàlisis químiques per identificar els materials compositius i els tractaments específics del suport de fusta i de les capes de policromia, consistents en la desinsectació i consolidació de la fusta, fixació de l’estrat policrom, estabilització de l’estructura, neteja, retirada d’afegits, reconstrucció volumètrica i reintegració cromàtica de les parts perdudes.
El muntatge del retaule ha estat realitzat per una empresa especialitzada, contractada i finançada per la Diputació de Tarragona, sota la supervisió dels Tallers de l’Escola d’Art de Tortosa. Aquesta última fase completa el projecte de conservació i restauració del retaule de les Santes Càndia i Còrdula. El muntatge s’ha realitzat mitjançant una estructura metàl·lica reforçada que subjecta els diferents cossos del retaule. Està situada a una certa distància del mur posterior per evitar les humitats i també permet controlar visualment la bona conservació de l’obra.
Tot seguit passem a descriure sumàriament el retaule en el seu estat actual presenta tres parts ben diferenciades (d’altra banda ben habituals en aquests mobles litúrgics): una base formada per un alt basament (en bona part perdut i refet en la restauració), un cos central, dividit verticalment en tres carrers, i finalment, un coronament al centre del qual hi devia haver un relleu o pintura, que també s’ha perdut. Pel que fa al basament, l’element més destacable és un fris decorat amb set medallons (un de perdut) amb representacions de bustos de sants, entre els quals hi podem identificar algun d’ells com ara sant Martí bisbe, repartint diners a un pobre.
El cos central del retaule és on es concentren els principals valors escultòrics i artístics del retaule. Al centre hi ha un magnífic relleu amb la representació convencional d’una santa màrtir (ja que porta l’habitual palma del martiri, a més d’un llibre tancat a la seva mà dreta). A banda i banda d’aquest cos central hi ha altres dues figures femenines que porten cadascuna d’elles un atribut diferent: la de l’esquerra una bandera i la de la dreta una palma del martiri i l’empunyadura d’una espasa. Pel que fa a la identificació de totes tres figures és una mica problemàtica perquè com que habitualment van juntes santa Càndia i santa Còrdula, ens resta pendent d’identificar la tercera, la qual podria correspondre a santa Úrsula, una de les anomenades Onze mil Verges. Al cos superior del retaule trobem un bust amb la figura de Déu Pare i un plafó restaurat, dintre del qual potser hi havia originalment una pintura o relleu, avui desapareguts. Al coronament hi ha dos parells de piràmides dintre de dues de les quals hi ha caparrons de querubins.Pel que fa a l’estil del retaule, presenta les característiques habituals d’aquests mobles de la segona meitat del segle XVII, com són, per exemple el començament de l’aparició de columnes salomòniques a banda i banda del relleu central o la presència de frontons trencats als coronaments, un element una mica retardatari. Una de les característiques més destacables de l’obra és la rica policromia que presenta.

Bibliografia
Josep Matamoros. La catedral de Tortosa. Tortosa: Editorial Católica, 1932.
Joan-Hilari Muñoz. «Tres capelles de la catedral de Tortosa al Cinc-cents», Butlletí Arqueològic V, 33 (2011), p. 221-238.

 

Joan Hilari Muñoz i Sebastià
Publicat a la revista Taüll nº 49