La creu processional de sant Salvador de Bellprat (Anoia), un cas curiós de reproducció

Dani Font i Anna Homs
Publicat a la revista Taüll nº14

Durant els  treballs  d’inventari dels  béns  artístics  de les parròquies de l’arxiprestat Anoia-Segarra es va procedir  a realitzar l’inventari dels béns de la parròquia de Sant Salvador de Bellprat. Un dels objectes inventariats fou una creu processional una mica curiosa: tot i ser fabricada l’any 1915, tal i com consta en una inscripció i com es dedueix  d’una mirada atenta a la seva factura, la creu presenta una tipologia perfectament gòtica; és una rèplica d’una magnífica creu processional del segle XVI o XVII, molt lluny de les abundants creus neogòtiques que abunden en les nostres parròquies. La creu fou inclosa en l’Inventari General dels Béns Artístics del Bisbat de Vic amb el número BdV 1226, i en l’Inventari de l’Església Catòlica amb el número IEC 11224.
Es tracta d’una creu de tipologia gòtica, de perfil flordelisat resseguit amb frondes. Els braços estan decorats amb motius vegetals repujats, sobre un fons micropunxat. A l’anvers, en la creuera, destaca la figura del Crist, així com també el pelicà alimentant les cries, a la part superior, Sant Joan i la Mare de Déu als costats i, a la part inferior, el Nen Jesús. La solució iconogràfica de la figura del Nen Jesús als peus de la creu  no  segueix  la  tradició  de  les  creus   processionals gòtiques, en les quals acostuma a haver-hi la figura d’Adam. En aquest braç inferior apareix la inscripció: “ PARROQUIA DE BELLPRAT ANY MCMXV”. En el revers de la creu, centra la creuera la imatge de la Mare de Déu amb l’Infant,  i els braços són ocupats per medallons amb els quatre evangelistes i els seus símbols.  La creu presenta la canya llisa i una magolla sisavada, de secció mixtilínia amb decoració calada. El punxó “S  TORRUE” apareix marcat al peu de la creu.
En parlar amb el rector sobre aquest fet, ens comentà que en la parròquia  es conservava una difusa memòria històrica referent a un rector que s’havia venut “una creu d’or” de valor artístic i que el bisbe l’havia amonestat. Davant un cas curiós com aquest, iniciarem una recerca en l’Arxiu de la Secretaria del Bisbat i, entre els documents  de la parròquia de Bellprat, se’n trobà un de 1914 que permeté desxifrar el perquè i la història d’aquesta nova creu.
Es tracta d’una sentència de la Vicaria General del Bisbat de Vic contra el que havia estat rector de Bellprat, el qual certament s’havia venut la creu gòtica de la parròquia.  En aquest document es condemna  l’acció i es multa el rector amb una suma de diners; s’adverteix a aquest que si no paga se li retindrà de la seva assignació i que aquests diners serviran per fer una nova creu. Aquesta creu, diu el document, haurà de seguir el disseny que proporcioni el conservador del Museu Diocesà -en aquell moment mossèn Josep Gudiol i Conill-, i serà tant semblant com sigui possible a la creu desapareguda. La creu inventariada ens demostra que la sentència fou executada tal i com es manava.

Sentència
Vam creure que Mn. Gudiol, davant l’encàrrec de la Vicaria General i la falta d’informació detallada de la creu extraviada, deuria cercar entre les que guardava al Museu alguna peça en la qual l’orfebre pogués inspirar-se. Fent el camí a la inversa, estudiarem les creus del Museu a la recerca d’una peça semblant a la de Bellprat. Si bé no és idèntica, la creu processional de plata MEV  11166, realitzada a Barcelona a finals  del segle XVI, presenta unes característiques iconogràfiques i sobretot  estilístiques molt properes a la creu de Bellprat.

Creu_Bellprat

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *