Cataquesi i mistagogia en el sarcòfag de Bethesda de la façana de la Catedral de Tarragona

Josep Martí i Aixalà (†)
Publicat a la Revista Taüll nº 11
L'exegesi ha pogut demostrar que els evangelis contenen un gran nombre d'al·lusions sacramentals. Les realitats de la vida terrenal de Jesús venen a ser figures de la seva vida gloriosa en l'Església, tal com s’expressa i es viu en els sagraments. És en aquest sentit, que Oscar Cullmann pot parlar de la tridimensionalitat de l'Evangeli de Joan o de la contemplació de la vida de Jesús en la perspectiva de l'Èxode com a tons i els sagraments a primer terme.
Aquesta lectura mistagògica dels evangelis, que caracteritza bona part de les famoses catequesis baptismals dels Pares de l'Església, és la mateixa que feien els artesans que elaboraven les obres d'art de l'Antiguitat cristiana. Per això, els uns i els altres, encara que diversament , però de veritat, es consideren testimonis de la tradició viva i en continuïtat amb la doctrina dels apòstols. Això fa també que l'art cristià, com feia evident el P. Congar en el seu estudi sobre la tradició, sobretot quan es capta en els seus orígens, més enllà de la funció apologètica que pot complir, alimenta en nosaltres una intel·ligència autèntica i rica dels misteris, que expressa sovint, com diu Odo Casel, amb els mateixos símbols, amb que els expressa la litúrgia.
Per aquest motiu, en aquest numero de Taüll, que sortirà en temps de Pasqua, prenc en consideració un d'aquests testimonis de la tradició viva, un frontal de sarcòfag d'època teodosiana, encastat damunt de la porta romànica del frontis dret de la  catedral de Tarragona, relacionant-lo amb les grans catequesis mistagògiques del segle IV.
El frontal pertany a un sarcòfag dels de la sèrie anomenada de Bethesda, de la qual se'n conserven només tres exemplars sencers, el del Museu Vaticà, el de l’Isola d'lsquia , i el de la Catedral de Tarragona que, per raons formals, sembla ser el primer. El nom de la sèrie li ve del miracle de la guarició del malalt de la piscina de Bethesda, que aquests sarcòfags porten representat al centre del frontal. Sarcòfag_Bethesda_2El de Tarragona té dos espais perfectament simètrics, un a cada costat de l'episodi central, amb dues escenes per banda. A l'esquerra, la guarició dels cecs i la de l'hemorroïssa, i a la dreta, la conversió de Zaqueu i l'entrada de Jesús a Jerusalem. A cada extrem, les figures de la primera i última escena respectivament, estan disposades amb un clar paral·lelisme formal entre elles, paral·lelisme que també resulta conceptual, si ens adonem que tan els cecs de la primera, com els habitants de Jerusalem de l'última escena, aclamen Jesús amb la mateixa aclamació messiànica, amb el títol de Fill de David.
Però totes les escenes ens proposen passar del sentit literal al mistagògic, de la lletra a l'esperit, de la paraula al sagrament. La guarició dels cecs és, doncs, il·luminació per la fe, la de l'hemorroïssa, misteri de salut o de salvació; en l'escena de Zaqueu, el desig de veure Jesús i la promesa de salut encara reprenen també  l'experiència de Crist, Llum i Salvador del món; i l'entrada de Jesús a Jerusalem , l' Adventus del Senyor en la seva glòria, calma, amb la realitat, aquell desig i aquella promesa. La realitat és la de la gràcia baptismal, la res sacramenti que deien els escolàstics, i també la de la pròpia mort, "baptisme amb què hem de ser batejats" per a ressuscitar en Crist a la Llum de la  Vida Eterna. L'expressió de sant Ciril de Jerusalem: "aquella aigua s'ha fet sepulcre i mare nostra", explica prou bé la perfecta implicació dels temes baptismals en l'escultura funerària de l'Antiguitat cristiana.
Amb aquest registre variat, cal llegir les escenes del sarcòfag i sobretot l'escena central. Aquesta, més que una escena, és un cicle d'escenes sobre el miracle de Jesús en la guarició del malalt de la piscina probàtica. L'indret, on es realitzà la guarició fou venerat durant segles pels pelegrins i l'arqueologia l'ha descobert cap a la meitat del segle XX, confirmant les dades de l’Evangeli de Joan. Joachim Jeremias ha dedicat, al lloc i a la seva història, una monografia en la que aclareix també problemes textuals. La construcció tenia cinc pòrtics, quatre rodejant una doble piscina pels quatre costats, i un cinquè entre les dues piscines. L’artesà que ha cisellat el sarcòfag, fa entrar Jesús en un d'aquests pòrtics a través d'un arc rebaixat, que aguanten dues columnes estriades en espiral de bases àtiques adornades i de capitells compostos. Jesús fa el gest de parlar amb el malalt, que jeu incorporat en la seva llitera en l'espai inferior del fris. En l'espai superior, sobre una cavitat rectangular d'ondulacions incises, que figuren l'aigua de la piscina, Jesús guareix i acomiada el paralític que es carrega a coll la llitera.
L'escena, doncs, en primer lloc, ens  permet fer  una lectura figurativa  del text de Joan en el sentit més literal. Però, també, passar després al sentit espiritual amb una doble transposició tropològica i anagògica, íntimament lligades a la vida  sacramental de l'Església. I això amb  una economia de mitjans plàstics admirable;  només vestint de  manera  diversa  el  paralític  quan es troba en l'escena superior  o quan és a l'escena inferior. El paralític, que a dalt és guarit i carrega amb  la llitera, vestit  amb túnica exomis,  pròpia dels esclaus i de la genteta humil, és només el paralític en el sentit literal de la narració bíblica. A baix, en canvi, vestit amb túnica i pal·li, amb la indumentària dels personatges sacres, la mateixa de Jesús i dels apòstols, demostra que s'ha fet la transposició tropològica, o si ho voleu dir més senzillament, que s'ha fet l'aplicació de l'evangeli a la vida del cristià. Aquest home curat, ha estat revestit amb induments de santedat i de immortalitat, i proclama la seva fe en Jesucrist.
I encara més, en aquesta figura, que jeu incorporada en el seu llit, vestida amb túnica i pal·li, F. Montfrin, basant-se en escenes fúnebres de prothesi i conclamatio, ha vist molt suggestivament una subrogació o substitució del difunt inhumat en el sarcòfag, en una posició que també recordaria les del banquet couche, tan relacionat amb escenes funeràries de repòs, i que representaria al difunt assegut al banquet del Regne de Déu. La narració evangèlica figurada en el sarcòfag, prendria així un últim sentit espiritual, el sentit anagògic o místic de l'escriptura, és a dir, aquell que ens fa descobrir l'experiència anticipada de la Vida Eterna. Les portes de ciutat, que fan de teló de tons de les diverses escenes al llarg de tot el fris, reminiscència encara dels sarcòfags triomfals del mateix nom, ens inviten també a traspassar les llindes de la Jerusalem celestial.

Sarcòfag_Bethesda_1
Oscar Cullmann i alguns altres investigadors contemporanis creuen que, en l'Evangeli de sant Joan, la narració del guariment del malalt de la piscina de Bethesda conté una intenció sacramental, i que és possible una interpretació baptismal de la mateixa. Altres, en canvi, com Raymond E. Brown no pensen ben bé igual. El cert és, però, que si, tot comptat i debatut, l'exegesi no donés per tant, l'eisegesi hauria donat prou. Doncs aquest fragment és una de les tres grans lectures de l'Evangeli de Joan utilitzades en la catequesi baptismal de l'església primitiva i que encara es conserven avui en la lectio de la quaresma cristiana. Tertul·lia, en De Baptismo, Ambros, en De Sacramentis i De mysteriis, o Joan Crisòstom, en les seves catequesis baptismals, en la guarició de la piscina de Bethesda, hi han vist una de les gran figures del baptisme, com ho poden ser les aigües primordials i les del Diluvi, el pas de la Mar Roja i el del Jorda. El frontal del sarcòfag de  Bethesda, encastat en els carreus de la façana de la catedral de Tarragona, tanca, amb el segle IV, el gran cicle auri de les catequesis baptismals i mistagògiques més famoses de l'Antiguitat cristiana, les de Ciril de Jerusalem, de sant Ambròs de Milà, de sant Joan Crisòstom i de Teodor de Mopsuèstia, i ho fa amb lla mateixa intenció i una comprensió igualment profunda dels misteris .

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *